Afasia+Pol


de Marcel·lí Antúnez

Afàsia és acció escènica que transcorre en un espai de base rectangular truncat per una gran pantalla de retroprojecció. La primera línia de l'escena està ocupada per quatre robots de naturalesa sonora inspirats en una guitarra, un timbal, un grup de gralles i un violí; Marcel·lí Antúnez Roca, únic actuant, va vestit amb una interfície corporal exoesquelètica de metall (dreskeleton) que s'ajusta al seu cos. Aquesta ortopèdia permet que els moviments del seu cos i el control dels seus interruptors es tradueixin en ordres per a la computadora. Afàsia, terme que vol dir alteració del llenguatge parlat o escrit produïda per una lesió cerebral, és el títol que resumeix la singular interpretació que Marcel·lí fa de l' Odissea d'Homer.



Pol és un conte amb forma d'espectacle mecatrònic. Una faula, irònica i poètica per a tots els públics. Una mutació escènica producte del diàleg entre màquines, imatges, sons i actuants. Al seu origen Pol es va inspirar en la faula popular europea. Vàrem escollir aquest gènere per les seves característiques narratives, no per la fidelitat a una tradició ni per la nostàlgia de lectures infantils. L'estructura dels contes tenen una economia, un ritme, i una successió d'esdeveniments -màgics, inesperats, desconcertants- molt adequats per a la construcció de l'univers gràfic particular i per establir sobtades claus en els resultats de la interacció d'aquest espectacle. Pol no es basa en cap conte popular concret. Aquesta història traça l'abrupte periple d'un conill que cerca l'amor. La pèrdua de les dents, succés biològic de la infància i canvi fisiològic semblant al que el cos experimenta en altres estadis de la vida, s'estableix com un dels motius del viatge. La recerca de la seva estimada és l'altre.

 

Copyright© 2011Julián de la Fuente. | Vanina del Monte