A l’acabar la Guerra Civil, els vencedors van pretendre legitimar el seu poder represaliant a tots aquells que van participar activament en la defensa de la República. És una època on hi ha delators, tortures, por, odi, venjança… El clima de terror propiciat per la repressió franquista va fer que a Madrid hi haguessin milers de detinguts. Entre ells, tretze noies, la majoria menors d’edat, que van ser injustament condemnades a mort. Al cap de poc temps de ser afusellades, una de les preses que havia viscut amb elles a la presó, va escriure un poema: “Trece roses han tronchado del eterno rosal…”. Tretze Roses. Així va ser com se les va conèixer popularment des de llavors. La veu del poble, de la terra, de la sang, va mantenir viva aquesta història.